Quatre segons

Mariano Vargas, Pompas de jabón.

La senyoreta tenia moltes idees per atraure'l, però totes li semblaven una trampa, un anar en contra de l'organicitat de les coses que se van succeint i que acaben passant. Probablement aquesta era la causa per la que mai es posava fites. Seria possible estar així durant molt de temps, restar importància als colps que li pegava el pit quan per casualitat en la seua trajectòria visual apareixien el ulls del senyoret, que s'havien creuat per accident. En aquesta situació casual la senyoreta es tornava de pedra, es quedava queta perquè la tensió de la química no la deixava movilitzar ninguna part del seu cos voluntàriament. I potser des de fora ningú se n'adonava però ella es limitava a inspirar, a dures penes, un fil d'aire que entrava pel seu colapsat sistema respiratori. L'efecte paralitzador de la mirada d'aquell senyoret-ignorant-del-que-provocava durava només quatre segons. Quatre segons que es dilataven en l'espai com una bambolla de sabó transparent i brillant en la que només existien ells dos entre tota la resta i que explotava amb la tornada al temps ordinal deixant net el seu esperit. Realment, la senyoreta opinava que era una llàstima tota aquella energia perduda.Què passava amb tota aquella matèria etèria tacada de desig que es quedava volant per l'aire? Potser es transformava en inspiració, en notes ben tocades i ben cantades. Quina de totes les idees que tenia serviria per a que la propera bambolla de sabó reventara i esdevenira causa d'una història interessant i recíproca? Què hosties havia de fer per a que les mirades del senyoret-ignorant-del-que-provocava deixaren de ser innocents i anaren carregades del mateix desig que el seu? Estava demanat l'impossible, l'únic desig al que el geni de la làmpara no podria accedir: fer que algú s'enamore d'un altre algú.

Tenia l'esperança que el fet que el senyoret digués un dia que les cançons d'amor no li agradaven, fos només una disfressa d'home dur i fort, un vestit que amagava a l'amant més apassionat que ella hauria conegut, i que es fondria amb els primers intents de seducció de la senyoreta. Però havia de deixar passar les coses.

La senyoreta acaba de sortir d'aquest pensament i ha tret de la butxaca una moneda. El senyoret està tocant amb els ulls tancats. La senyoreta acaba de sentir enveja d'aquell instrument i s'ha decidit a llençar la moneda a l'aire. 
Un, dos, tres, quatre...