Escriure pot ser a voltes una activitat
tediosa. Sume al tedi com a causa la calor. No corre ni una mica d’aire. Pareix que el món va
morint, i que la nit és tan tan tan avorrida que ni els gats estan desperts i
no hi ha lluites nocturnes. Desitjar que el pas del temps accelere és un mal presagi. Per això aquest retrat en moviment. Quan tot gira
sobre el mateix eix durant un temps que es va repetint, que es va fent rutina... quan aquest
temps allarga massa és hora dels canvis. Canvi d’aspecte, canvi de costums,
canvi d’hàbits de pensament. Un pas més i un esglaó més amunt, el sostre de
vidre queda a un pam... estic a punt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada