Segurament he cridat la teua atenció pel títol de l'entrada. Ho he fet a propòsit. No sabia quin títol posar a aquest post, no m'acabava cap dels que se m'ocorrien, i m'he dit: posa un títol suggerent, o més bé directe, que enganxe, que tinga "punch", encara que no tinga res a veure en el que contes o fages després, total, es fa amb els programes electorals i és cosa sèria, perquè no pots fer-ho tu innocentment. És possible que així entre més gent a llegir-te... Ho sent molt, això no va de sexe, i molt menys dur. És una trampa, sí, ho reconec... però ara ja estàs aquí... ok, estàs en tot el teu dret de sentir-te enganyat i tornar al puto facebook (dic puto perquè a mi també em costa viure sense ell...) També pots quedar-te a veure que conta la Dobon, per curiositat, per afinitat, perquè te cau guai, perquè no la coneixes, perquè te la sua (en eixe cas difícil). Al final, això són paraules, i no tenen cara, també te pots imaginar que les escriu qui tu vullgues, opcions hi ha, infinites.
 |
| Superman Secret Origin. Gary Frank |
Aquesta és la història d’una tortuga ataviada
amb una closca pesada que li dóna
al seu cos la característica de la lentitud. Podria la tortuga ser molt més
ràpida sense aquesta càrrega dura, si un dia per casualitat, agraciada per un
fenòmen poc habitual, pergués d’una ventada poderosa, quasi ciclònica, la tapa
rígida que cubreix el seu llom. Fenòmens poc habituals ocorren a diari, no és
gens estrany, al final sembla que un perd la capacitat de sorprendre’s. De tant
que passen, un s’acostuma a ells i és llavors quan ja no hi ha diferència entre allò "normal” (odiós adjectiu) i allò "excepcional” (dubtós adjectiu) A estos fenòmens
se’ls diu “poc habituals” perquè aquells que posen nom a les coses, els “etiquetadors" (persones amb la suficient saviesa per tenir el poder de nominar) no han sigut
qüestionats... o si ho han estat?
Torne a la tortuga, ara miraculosament sense
closca (recordem el miraculós fenòmen) i visualitze la seva nova cadència al
caminar. Em recorda més a una sargantana destartalada que a una tortuga.
Desequilibrada, no ha perdut ni un microbi la seua constant rèptil. No ho pot
negar, no és tortuga sencera, tampoc és serp ni sarvatxo, és una mitges tintes,
però això la fa ser especial, té encant, per exòtica o per rara (toma etiqueta).
Única. La veuries creuar l’escena d’una faula de curses, i trencaria el tòpic
dels persontages típics: la llebre flipada observa l’acció i es demana com ha
de superar aquesta original derrota si ja s’ha fet al conte de tota la vida on
es queda dormida i perd la cursa venuda a l’arrogància. Igualment la llebre perd, tant en
la Faula com ara, però alguna cosa la molesta i la inquieta, alguna cosa “poc
habitual”, un nou sentiment: no està mentalment preparada per afrontar una
pèrdua per ser físicament inferior. Però ens dóna igual, no ens importa, oblidem-nos
d’ella ara, té un paper secundari en aquesta història, el seu trauma serà
superat sense la nostra ajuda, no cal que ens impliquem, no cal conectar amb
ella, tota la vida pensant que és la forta, per què hauria de ser diferent ara?
No cal que canviem cap punt de vista respecte al seu paper….uf, quina feinada,
no?
Centrem-nos en señora tortuga sense closca,
perquè pot fer un salt qualitatiu en quant a classe animalística i passar de
ser dèbil a ser mediocre. Al loro, mai excel·lent, això és cosa de
perfeccionistes. De la mateixa manera que la llebre no està preparada
mentalment per a ser inferior físicament, tampoc ho està la tortuga per a ser
superior, raó que crearà un sentiment de inseguretat en ella perquè no es
reconeix, ni molt menys es coneix. Empatitzem amb la dèbil, això no ens costa
tant… recreem-nos en la seua misèria i la seua condició, tinguem pietat, per
Déu! Omplim-la de bones paraules i esperances: tu pots! Creixeràs! Aprendràs!.
Fem ús de la suggestió (meravellós i magnífic poder) perquè es crega el que es
mereix. Perquè ha de ser així, no?
Però tot això no deixen de ser suposicions i
posicionaments gratuïts que no van a cap lloc. La Faula quedà escrita un dia i
la moral que se’n deriva ha calat molt fons, està molt integrada en nosaltres. Certes
emocions són considerades negatives i altres no tant, certs comportaments són
lloables i altres menys.
Però sempre hi ha una pregunta que ronda en el
meu insignificant (per ser una entre la humanitat) qüestionari respecte al món:
Curiosament, sempre hi ha un component humorístic dins de cada tragèdia.
