Valley
Paula Bonet |
La sensació d’estar perdut dins una vall és familiar a més d’un.
Si la causa és d’amor, aleshores la vall es torna profunda i hi costa veure
senders ben dibuixats per sortir-ne d’allà, a voltes molt estrets i difícils de
recorrer. A mi em van ensenyar els mestres propers que a la muntanya mai s’ha d’anar
sol perquè és perillós, perquè mai se sap si el temps es torna dolent de cop i
volta, o si no hem calculat bé les nostres forces o vés a saber per què aquestes han fallat
inesperadament i s’han acabat a meitat camí de tornada. És una bona raó per a
decidir caminar acompanyat.
“Sabem que les grans coses comencen sent petites”, així diu la primera frase de la cançó que avui aquí compartesc. Un tema que me té enganxada fins al punt que m’ha fet per fí escriure i arrencar els motors de la inspiració que una figura negra no em deixava desempolsar, això i aquest temps que me posa tendra.
Ací us deixe Valley, de Nneka, una nigeriana que té la meva edat
(una bona edat, ja us ho dic jo) i que amb el darrer, que ha tret aquest any, My Fairy Tales, ja porta 5 discs
publicats. Valley és del seu quart disc, Soul
is Heavy, i el nom del disc no deixa cap dubte que la tia és de aupa, com a
mi m’agraden. De les que desborden flow, una paraula que estic pensant en
tatuar-me a veure si aquesta és la manera de portar-lo en la sang.
Us la dedique, en especial a tu. Atenció a la línea de baix
que entra en 0:57, a mi me posa boba.