divendres, 13 de novembre del 2015

Amic meu

T'escric des de la distància dels porucs, asseguda a una cadira freda i dura que s'escalfa només amb la meua individualitat, s'adapta a la meua autonomia que ha començat ja a brollar dins meu.

He distingit un cel clar i ras aquest matí, amb la mirada fixada pamunt i els peus ben posats a terra he captat aquest cel com un senyal, he baixat la mirada i m'he vist amb sabates noves amb les que faré gala a cada pas nou.

Amic meu, avui que has deixat de ser, he trobat raons per recordar-te com una imatge, una fotografia dels moments més feliços que tu i jo haviem compartit. Tu somrius i jo també.

Amic meu, he sentit les ganes de volar com una olor propera i suggerent.

Amic meu i del teus amics. Amic de passions canviants, de silencis llargs. Amic d'alts cims, de valls i cingles, amic de cordades, amic mestre, amic de l'humor i d'històries properes, amic de la burla i la ironia, amic de menjars casolans i abundants, amic de la son i de les estrelles, de les nits al ras, de les parets escalonades i dels camins estrets, dels dies complets i del temps aprofitat,

amic meu, ara que han cessat els cors accelerats i les tenebres començaran a escampar, comence a veure que no hi ha injustícia sinò veritat, i que entendre-la fa treure gravetat a aquesta marxa inesperada!
Passaran els dies i vindran més dies. Com l'aigua esborra les passes a vora mar, així anirà marxant la fortor dels fets, se n'aniran els records (alguns quedaran), els detalls ja no existiran: tot serà passat. Si tot ha sortit bé, no miraré cap enrere si no és per a riure del que un dia em va fer plorar,

amic meu, avui he vist el buit que has deixat i he pensat en omplir-lo de flors,

amic meu, Invairàs nous imperis sense armes, conqueriràs amors, repartiràs bonança, viurà aventures i desventures i seràs lliure. Eres lliure. Allà on estigues seguiràs sent tu. No canviaràs. Envelliràs sent tu i seràs el mateix esperit indomable i discret, tan poètic i tan quotidià.

amic meu, se m'esgoten les paraules ja, amic,
ja tot està dit,
ja no t'espere amic,
ja no.

dimarts, 8 de setembre del 2015

Valley

Valley

Paula Bonet


La sensació d’estar perdut dins una vall és familiar a més d’un. Si la causa és d’amor, aleshores la vall es torna profunda i hi costa veure senders ben dibuixats per sortir-ne d’allà, a voltes molt estrets i difícils de recorrer. A mi em van ensenyar els mestres propers que a la muntanya mai s’ha d’anar sol perquè és perillós, perquè mai se sap si el temps es torna dolent de cop i volta, o si no hem calculat bé les nostres forces o vés a saber per què aquestes han fallat inesperadament i s’han acabat a meitat camí de tornada. És una bona raó per a decidir caminar acompanyat.

“Sabem que les grans coses comencen sent petites”, així  diu la primera frase de la cançó que avui aquí compartesc. Un tema que me té enganxada fins al punt que m’ha fet per fí escriure i arrencar els motors de la inspiració que una figura negra no em deixava desempolsar, això i  aquest temps que me posa tendra.

Ací us deixe Valley, de Nneka, una nigeriana que té la meva edat (una bona edat, ja us ho dic jo) i que amb el darrer, que ha tret aquest any, My Fairy Tales, ja porta 5 discs publicats. Valley és del seu quart disc, Soul is Heavy, i el nom del disc no deixa cap dubte que la tia és de aupa, com a mi m’agraden. De les que desborden flow, una paraula que estic pensant en tatuar-me a veure si aquesta és la manera de portar-lo en la sang.

Us la dedique, en especial a tu. Atenció a la línea de baix que entra en 0:57, a mi me posa boba.





dimarts, 17 de febrer del 2015

O2


Aquesta nit d'insomni he creat un paradís on he desvestit amb desig a tots els amors de la meva vida. Després he sentit una presència forta i m'he dormit amb soltura. Així he dormit curt i intens un temps on les paraules dites tenien aquesta forma: el pes va endavant, sobre la part de davant dels peus, així res queda enrere, i el que està per venir és benvingut. Aquest oxigen. Aquesta nova forma de gravetat. Adaptable i amable.