T'escric des de la distància dels porucs, asseguda a una cadira freda i dura que s'escalfa només amb la meua individualitat, s'adapta a la meua autonomia que ha començat ja a brollar dins meu.
He distingit un cel clar i ras aquest matí, amb la mirada fixada pamunt i els peus ben posats a terra he captat aquest cel com un senyal, he baixat la mirada i m'he vist amb sabates noves amb les que faré gala a cada pas nou.
Amic meu, avui que has deixat de ser, he trobat raons per recordar-te com una imatge, una fotografia dels moments més feliços que tu i jo haviem compartit. Tu somrius i jo també.
Amic meu, he sentit les ganes de volar com una olor propera i suggerent.
Amic meu i del teus amics. Amic de passions canviants, de silencis llargs. Amic d'alts cims, de valls i cingles, amic de cordades, amic mestre, amic de l'humor i d'històries properes, amic de la burla i la ironia, amic de menjars casolans i abundants, amic de la son i de les estrelles, de les nits al ras, de les parets escalonades i dels camins estrets, dels dies complets i del temps aprofitat,
amic meu, ara que han cessat els cors accelerats i les tenebres començaran a escampar, comence a veure que no hi ha injustícia sinò veritat, i que entendre-la fa treure gravetat a aquesta marxa inesperada!
Passaran els dies i vindran més dies. Com l'aigua esborra les passes a vora mar, així anirà marxant la fortor dels fets, se n'aniran els records (alguns quedaran), els detalls ja no existiran: tot serà passat. Si tot ha sortit bé, no miraré cap enrere si no és per a riure del que un dia em va fer plorar,
amic meu, avui he vist el buit que has deixat i he pensat en omplir-lo de flors,
amic meu, Invairàs nous imperis sense armes, conqueriràs amors, repartiràs bonança, viurà aventures i desventures i seràs lliure. Eres lliure. Allà on estigues seguiràs sent tu. No canviaràs. Envelliràs sent tu i seràs el mateix esperit indomable i discret, tan poètic i tan quotidià.
amic meu, se m'esgoten les paraules ja, amic,
ja tot està dit,
ja no t'espere amic,
ja no.
He distingit un cel clar i ras aquest matí, amb la mirada fixada pamunt i els peus ben posats a terra he captat aquest cel com un senyal, he baixat la mirada i m'he vist amb sabates noves amb les que faré gala a cada pas nou.
Amic meu, avui que has deixat de ser, he trobat raons per recordar-te com una imatge, una fotografia dels moments més feliços que tu i jo haviem compartit. Tu somrius i jo també.
Amic meu, he sentit les ganes de volar com una olor propera i suggerent.
Amic meu i del teus amics. Amic de passions canviants, de silencis llargs. Amic d'alts cims, de valls i cingles, amic de cordades, amic mestre, amic de l'humor i d'històries properes, amic de la burla i la ironia, amic de menjars casolans i abundants, amic de la son i de les estrelles, de les nits al ras, de les parets escalonades i dels camins estrets, dels dies complets i del temps aprofitat,
amic meu, ara que han cessat els cors accelerats i les tenebres començaran a escampar, comence a veure que no hi ha injustícia sinò veritat, i que entendre-la fa treure gravetat a aquesta marxa inesperada!
Passaran els dies i vindran més dies. Com l'aigua esborra les passes a vora mar, així anirà marxant la fortor dels fets, se n'aniran els records (alguns quedaran), els detalls ja no existiran: tot serà passat. Si tot ha sortit bé, no miraré cap enrere si no és per a riure del que un dia em va fer plorar,
amic meu, avui he vist el buit que has deixat i he pensat en omplir-lo de flors,
amic meu, Invairàs nous imperis sense armes, conqueriràs amors, repartiràs bonança, viurà aventures i desventures i seràs lliure. Eres lliure. Allà on estigues seguiràs sent tu. No canviaràs. Envelliràs sent tu i seràs el mateix esperit indomable i discret, tan poètic i tan quotidià.
amic meu, se m'esgoten les paraules ja, amic,
ja tot està dit,
ja no t'espere amic,
ja no.
Gràcies per compartir <3
ResponElimina